Poesia i crisi

Poesia i crisi

Per què no afegir poesia a tota aquesta situació de crisi? Pens que necessitam la poesia avui més que mai. Escoltem la veu de les paraules, escoltem els poetes. Entre tant de número i balanç, entre la fredor de la tècnica i la mecànica, entre la solitud i el companyerisme, entre... La poesia social està present i té molt a dir, no sols criticar i denunciar determinades situacions, també donar un raig d'il·lusió, esperança i compromís per un futur millor.

Anti-crisis

(Carlos Gargallo)

Que de la noche al aire sus suspiros

y que salga el sol de cada día.

Que no está la cosa para más sorpresas

de esas que hunden al mundo en la miseria.

tracta de que ja es hora de que s'acabin les sorpreses i que comenci tot lo bo.

Que hay que cambiar los pensamientos negativos,

apoyar el hombro sin requiebro

para salir de este embiste

donde estamos consumidos.

tracta de que hi ha que cambier de pensaments negatius a positius i que s'ha d'incar els hombros.

Que hay que abrir las ventanas

para alzar la voz y llegar bien lejos;

razones son suficientes

para matar a esta crisis

que el hombre mismo se ha inventado.

tracta de que s'ha de surtir i cridar per a que s'acabi la maldita aquesta crisi que hi ha en el mon.

Dar la cara

(Carlos Gargallo)

Cuando todo esto desaparezca

y la luz vuelva a raudales.

Cuando suba el telón

con obra renovada

y reaparezca la ilusión

que quedó perdida,

entonces,

caminaré cogido de la mano

de un arco iris de mil colores.

tracta de que cuan desapareixi tot.Tot estara millor que abans.

No quedará penumbra

por los rincones de la casa,

ni lágrimas que ahora inundan

el corazón triste

de pena en el alma.

tracta de que no hi haura mes llagrimes ni mes pobresa.

Salir corriendo

no ayuda,

mejor si acaso, dar la cara.

tracta de que no es millor sortir corrent s'ha de donar la cara.

Les il·lustracions són de Julia Freund.

1. Explica el contingut dels dos poemes. De què parlen?Pues en el primer xerra de que s'ha d'acabar de pensar en negatiu i pensar en positiu i lo que s'ha de fer es mirar cap endevant.I el segon tracta de que cuan acabi tot lo malament tot sera millor que abans. En quina persona estan escrits?En tercera persona Tracten un tema d'actualitat?si.
 
2. Fes-ne un resum per estrofes de cada un d'ells.

3. Són positius o negatius?son positius Per què?Perque xerra sobre que quant acabi tot lo malament comenzara tot lo bo i que tambè tenim que aixecar-nos mirant cap endavant etc...

El gat negre d'ulls verds

El gat negre d'ulls verds

Comenta aquest text al teu blog . En fas un resum i una descripció dels pensaments de la protagonista. Penja una imatge adient. 

                           El gat negre d'ulls verds

Estava en guerra amb l’entorn, o almenys això es pensava. Se sentia atacada per les paraules alienes i els actes dels demés eren percebuts com quelcom invasiu i fins i tot agressiu. No se n’adonava que la seva actitud era superlativament defensiva. Víctima d’un subjectivisme aclaparador assenyalava amb el dit en altres direccions oposades a la correcta. Perquè en realitat la causa de tots els seus mals eren la inseguretat en si mateixa, una vulnerabilitat excessiva i una hipersensibilitat que el feia patir. Un estat que no l’ajudava a gestionar les seves emocions, caòtiques i contradictòries.

Amb el comandament a distància, va aturar el temps. Una pausa necessària per poder veure la realitat nua d’impressions i de pors. S’agità sobre un llit ple de segons aturats, que l’acotxaven en una tranquil·litat feta d’un parèntesi temporal. Prengué de la seva motxilla, que estava a terra, una kit-kat i se’l cruspí com si mai abans hagués menjat.

Afamada per trobar la calma, els seus pensaments es congelaren. Les idees noves i velles començaren a perdre el sentit de ser. La seva ment es convertí en un full en blanc, que verge pretenia tornar a començar, construint una nova actitud davant aquell món que la seva mirada havia enfosquit amb el pessimisme.

Trucaren a la porta. Obrí i veié un somriure tendre, una mà amiga i uns mots dolços que aprofundiren en la seva ànima mal ferida. Era un gat negre que es refregava entre les seves cames, tot entonant un ronc de felicitat. La cua altiva i decidida apareixia com una radar vertical que inspeccionava tota la sala. Aquell gat negre començà a llepar les seves ferides. I aquell full en blanc s’emplenà amb una nova història, un nou començament, una nova oportunitat, una nova mirada a l’horitzó.

I a partir d’aquell nou estat, en què la foscor s’havia il·luminat per la llum d’aquells dos ulls de gat, verds i increïblement grans, va poder relativitzar tot el què anteriorment maximitzava. Hipnotitzada, s’adonà que tot no era tan important. Que a la vida estava feta de moments positius i de no tan positius, que es podien millorar.

Mirà per la finestra i es topà de cop amb la nit. Demanà un desig a l’estrella que brillava amb més força dins aquell cel tan negre. Esperà deu segons, activant el temps enrere. Es posà davant del mirall que hi havia penjat a la pared, al costat de la finestra. I pogué comprovar que el seu desig s’havia fet realitat. S’havia convertit en una gata maula i havia adquirit la capacitat de poder veure a les fosques, com un gat més.

 

Es una persona que compta els seus sentiments,amb la qual sembla no estar feliç.sempre la mira,la critiquen,la assenyalen amb el dit.

 

 

 

 

 

El far fos

El far fos

  Comenta aquest text , el penges al teu blog i en cerques una imatge adient.

 El far fos

Aquell final era el començament de tot. Mentre tot s’acabava, tot començava de nou. És com quan resseguim amb els nostres actes el perímetre d’una circumferència. El viatge sempre s’acaba als tres-cents seixanta graus i torna a començar, assignant un paràmetre al nombre de voltes que s’anomena k. Una volta feta, una partida nova i una nova oportunitat per tornar a provar de guanyar. En realitat, el veritable guany seria poder perdre molts cops i poder començar sempre.

Així doncs, havia perdut una batalla, però la guerra era molt més llarga. La lluita durava tota una vida. I el veritable final no era pas perdre una partida, sinó deixar de tenir la capacitat de perdre. La mort aguaitava el seu moment. Mentrestant, nosaltres anàvem fent xino-xano, discorrent entre el bé i el mal, entre l’amor i l’odi, entre el negre i el blanc. Un món d’oposats. Un món de dualitats barrejades i sense nord, es movia en rotació al voltant de l’eix de la cobdícia. I amb el rumb perdut, poc a poc es destruïa.

Només la llum d’un far, fixada a l’horitzó utòpic, dirigia aquella petita barca desmanegada. I com si es tractés d’un miratge sobre la mar calma, aquell llum tènue il·luminava el seu pas lent enmig de les onades suaus, amb la intuïció que la mare naturalesa ens dota per a la supervivència. Els somnis eren el motor de l’esperança i la ingenuïtat, capaços de fer-nos tornar a reiniciar una drecera nova, després d’haver acabat acorralats en un atzucac més.

Com en un laberint, a la vida cercàvem la sortida, sense adonar-nos-en que no n’hi havia. Aquesta apareixeria ineluctable sense avisar. Per això, calia lluitar per gaudir sempre el moment i mai no rendir-se.

 

Trata sobre el començament del món,quan comença tot lo bo i tot el mal,l'amor i l'odi etc...

 

 

Dia de la dona treballadora en forma de poemes

Dia de la dona treballadora en forma de poemes

8.3.15

Dia de la Dona, 2015: 8 poetesses, 8 poemes / Día de la Mujer, 2015: 8 poetas, 8 poemas

Dia de la Dona: 365 dies de lluita per la igualtat -Anatoly Ivanov, il.-

Hem de celebrar aquest 8 de març de 2015, Dia de la Dona, amb 8 poemes de 8 poetesses diferents, cadascuna d'un lloc diferent del món. Versos de dones, paraules en femení que universalitzen la poesia i els sentiments, des de diferents èpoques, en diferents indrets, però en una mateixa veu que clama contra la invisibilitat de la dona.

A totes, feliç i reivindicatiu Dia de la Dona.

1. Comenta cada un d'aquests poemes de la següent manera: Tema, resum, opinió personal.

2. Cerca comparacions, metàfores i personificacions en cada un d'ells i els expliques al teu blog.

Es necesario
revertir el hechizo.

Ese,
que borra a las mujeres
de los libros de historia,
de las esferas de poder,
de las antologías.

Ese,
que las encierra
entre cuatro paredes,
con solo
colocarles un anillo.
(Guisela López, Guatemala)
*El tema es de mágia.Trata de que es una mujer que se coloca el anillo para casarse con el hombre,lo de estar en cuatro paredes es porque la mujer limpia en la casa mientras el hombre trabaja fuera.

Comparacion:echizo,matrimonio
Deseo partir 
Peinada de luna
Bajo el cielo errante 

Todo mi cuerpo 
En este otoño se siente 
Crepúsculo en la lluvia 

Tomando el fresco 
sobre el puente 
La luna y yo 
Quedamos solas 

En mi sombrero 
En lejanas montañas 
Sonido de hojas
(Tagami Kikusha-Ni, Japó)

*Que una dona es mol matar o esta morta i desiga moltes coses.

Mi corazón es ardiente, como abrasador mi sol.
Grande también mi corazón, como África mi gran corazón.
Habitada de un gran corazón, más no puedo amar…
Amar a la tierra, amar a sus hijos.
Ser mujer, más no poder crear;
Crear, no sólo procrear.
Y, mujer africana, luchar.
Todavía luchar, para erguirse antes.
Luchar para borrar la huella de la bota que aplasta.
Señor!…luchar
Contra las prohibiciones, prejuicios, su peso.
Y, sin embargo!…
Seguir siendo Mujer africana, pero ganar la otra.
Crear, no sólo procrear.
Asumir su destino en el destino del mundo
Ndèye Coumba ( Senegal)

La lectura ens fa lliure -il. Antonio López-

Si jo tingués un veler
sortiria a pesca d’albes.
Encalçaria els estels
per posar-me’n arracades

Si jo tingués un veler,
totes les illes i platges
em serien avinents
per al somni i les besades

Si jo tingués un veler,
en cap port faria estada.
El món fora dintre seu,
ai amor, si tu hi anaves. 
(Rosa Leveroni, Catalunya-Espanya) 

*Xerra de que si tengues un veler aniria sempre viatjant dins d'ell. Aquest poema m'agrada molt ja que a mi tambe m'agradaria anar dins d'un veler i viatjar

Quisiera tener varias sonrisas de recambio
y un vasto repertorio de modos de expresarme. 
O bien con la palabra, o bien con la manera,
buscar el hábil gesto que pudiera escudarme…
Y al igual que en el gesto buscar en la mentira
diferentes disfraces, bien vestir el engaño;
y poder, sin conciencia, ir haciendo a las gentes,
con sutil maniobra, la caricia del daño.
Yo quisiera ¡y no puedo! ser como son los otros,
los que pueblan el mundo y se llaman humanos:
siempre el beso en el labio, ocultando los hechos
y al final… el lavarse tan tranquilo las manos.
(Concha Méndes, Madrid- Espanya) 

* Xerra de que li agradaria fer moltes coses pero no pot
Pens que auria de intentar fer-les ja que les dones tambe podem fer les feines dels "homes" si volem.Nací mujer
predestinada
al llanto
desde siempre
bebí palabras
sumergidas en sueños
en mis dos países
hubo muros que
aún quiero derribar
-botar piedras de siglos
no es fácil
para cuatro niñas
de cinco años -
en mis dos países
aprendí a amar
a las de mi piel
de mi voz
de mi cuerpo
de mis lenguas
nunca encontré
mi camino
lo sigo buscando
nací mujer
nací sola
crecí sola
sigo
sola
(Maya Rossana Cú Choc, Guatemala)

La lectura ens dona accés a l'autoformació permanent -il. Charles-Clos Olsommer-

¿Me recuerdas? 
Soy la chica 
de la piel oscura 
y los zapatos gastados. 
Soy la chica 
con dientes cariados. 
Soy la chica 
negra de los dientes podridos 
con el ojo herido 
y la oreja destrozada. 
Soy la chica 
que sostiene a sus hijos, 
cocina sus comidas, 
barre sus patios, 
lava sus ropas. 
Oscura y pudriéndome 
y herida, herida. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
con la piel oscura bendecida. 
Soy la mujer 
con los dientes arreglados. 
Soy la mujer 
con el ojo sanado, 
con la oreja que oye. 
Soy la mujer: Oscura, 
arreglada, curada, 
que te escucha. 
Yo daría 
a la raza humana 
tan sólo esperanza. 
Soy la mujer 
que ofrece dos flores 
con raíces gemelas. 
Justicia y Esperanza. 
Comencemos. 
(Alice Walker, Georgia-USA)

*Aquest poema xerra de que aquesta dona feia una feina molt dura i sempre anava ferida pero ara ja que ha pogut trobar una feina mes bona ha pogut curar-se

La cara de las revolucionarias de 1898
es solamente una cara de la mujer
–Tangdang Sora como una madre y enfermera,
Gabriela Silang en su caballo,
Teresa Magbanua en su uniforme –
una guerrillera furiosa en humo.
Pero había también mujeres de silencio
que día tras día cocinaron, limpiaron,
dieron a luz a infantes,
sufrieron en la noche
como la lluvia cae en la puesta del sol
invisibles en la historia,
soldados de la vida y no de la muerte.
Las filipinas de hoy
son más o menos
las revolucionarias de ayer. 
(Marra Patrícia Lanot, Filipinas)

Problemes laborals

Problemes laborals

        1. Cerca informació sobre aquests grans problemes laborals i comenta'ls. També has de comentar quin problema és el més greu per a tu: per a mi la mes greu es la disciminacio de la dona.
                -l'explotació infantil:El treball infantil és l'ús de nens per realitzar treball a canvi de remuneració econòmica o en espècies
                -la desocupació: si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.         
                -la discriminació de la dona:la discriminacio de la dona es que son persones que s'aprofiten de la dona per que li faguin tot lo que ell pidi i la dona no pot dir que no i la te cada dia com una esclava.
                -l'economia submergida:es la suma de la economía informal y la economía ilegal. La economía informal, también llamada irregular, es actividad económica legal aunque oculta a efectos registrales por razones de elusión fiscal o de control administrativo.